Comencem a caminar.

El passat més de maig, el consell polític de les CUP acceptava la formació de la CUP Esparreguera. No va ser un examen fàcil. Vam haver d’acreditar que tenim passat, i així és, des de fa prop d’una dècada a la nostra vila existeix un grup de gent que de ben jovenets van pensar que no ni havia prou en consumir i viure, que calia prendre partit. I va ser així que vam anar teixint una xarxa de complicitats entre nosaltres i amb altres pobles de la comarca. Vam haver de demostrar que érem gent arrelada a la nostra quotidianitat: hem estat, estem i estarem a les entitats del poble de qualsevol tipus: perquè hi som quan es fa cultura, quan es fa esport i, com no podria ser d’altra manera, també hi som quan es fa política; hi som quan cal defensar les cases de les nostres veïnes contra les urpes bancàries o organitzant-nos en sindicats. Són moltes hores invertides al carrer i per al carrer, perquè entenem l’existència com quelcom col·lectiu i en volem ser protagonistes. Som part d’aquell fil roig que uneix la memòria de les esparreguerines que construïren un món nou des de les escoles i les fàbriques, som aquelles que decidírem que som sobiranes del nostre cos i la nostra sexualitat.

Aquest llegat ens ha permès i ens ha fet donar el pas. La CUP Esparreguera és ja una realitat i volem fer el salt, ens sentim obligades a fer un pas endavant, volem fer política i no que ens la facin. Estem cansades de patir l’Ajuntament i comença a ser hora de gaudir-lo. Volem aportar a l’Ajuntament el punt de vista que ningú representa, una defensa a ultrança dels drets socials, lluitar per una igualtat social, donar la veu a la ciutadania i treballar per assolir la independència. Volem ser-hi perquè pensem que és bo que hi hagi representació de totes i per a totes les sensibilitats. Som conscients que el repte és gran i no volem enganyar a ningú, no som expertes en tot i fan falta mans i caps, això sí, aportarem tot el nostre bagatge col·lectiu d’assemblearisme i consens per construir la unitat popular.

A partir d’ara el Fil i Canya serà el butlletí informatiu de la CUP a Esparreguera, un nom que pretén ser un petit tribut a aquelles publicacions humils i populars que llegien i passaven de mà en mà entre les nostres àvies. Una publicació que adopta el plural femení com a punt de vista, un gest que pretén qüestionar i fer reflexionar sobre un llenguatge que des del singular masculí descriu i fomenta un món individualista i masclista, sabem que xocarà i crearà debat (ja és el que volem!), perquè és des de la reflexió que qüestionem una realitat que considerem tres vegades injusta.

Benvolgudes esparreguerines, amb aquest butlletí ens presentem al municipi, animant-vos a implicar-vos en la vida pública i oferint-vos la CUP Esparreguera com a eina per avançar.

Història de les CUP.

Tot i que la nostra història com a col·lectiu és relativament jove, com a CUP ens sentim hereves de totes aquelles lluites que sense deixar de banda la lluita nacional, han tingut com a principal fonament la lluita per a la igualtat social (justícia social). És a dir que no només ens veiem reflectides amb tots aquells col·lectius que van sorgir com a resposta a una transició marcadament franquista, sinó que també trobem els nostres referents en tots els moviments de la lluita obrera dels segles XIX i XX, les lluites feministes de principis de segle XX i el moviment republicà previ a la Guerra del 36, entre molts d’altres. Ja des de finals dels seixanta, una nova generació de lluitadores, sense por al règim franquista, comencen a teixir les bases d’un nou independentisme. Impregnades pels moviments revolucionaris del continent europeu i els processos de descolonització. No només es defensava la lluita nacional, sinó que també s’anhelava un nou model de societat. El 14 de desembre de 1986 es va constituir l’AMEI (Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista), arran dels contactes que el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) va iniciar amb diversos col·lectius locals per mirar de bastir i coordinar candidatures que concorreguessin a les eleccions municipals de juny del 1987. Durant els quatre anys següents, malgrat els intents de l’Estat i de la direcció d’ERC de liquidar l’Esquerra Independentista en tots els fronts, aquesta va experimentar un creixement que es va manifestar en un augment tant dels nuclis CUP com del nombre de candidatures en què participaven persones o col·lectius que estaven vinculats a l’AMEI. La crisi de l’Esquerra Independentista posterior als anys 1991-1992 va afectar la línia ascendent de l’Esquerra Independentista, la qual cosa es va traduir sobretot en la desaparició d’algunes CUP creades abans. L’Operació Garzón, nom amb què es coneix l’intent de l’Estat espanyol per tal d’eliminar o, si més no, afeblir cínicament el moviment de l’Esquerra Independentista, va provocar l’empresonament massiu de lluitadores, que va suposar un cop molt dur pel moviment. El novembre del 2000 es va celebrar a Manresa una trobada nacional de l’Esquerra Independentista, en què es va ratificar la definició política i es va traçar un pla de treball per als propers tres anys, els objectius principals del qual eren augmentar el nombre de CUPs i elaborar un programa marc per a les eleccions del 2003 a partir de debats temàtics que se celebrarien a diferents poblacions. Aquest programa s’aprovaria en una nova trobada nacional celebrada el juny de 2002. En aquesta mateixa reunió es va explicitar el suport de totes les organitzacions de l’Esquerra Independentista (Endavant, Maulets, MDT i PSAN) al projecte de les CUP. En els anys següents, les CUP van experimentar un creixement ininterromput, sobretot al Principat. Després de l’èxit electoral del maig de 2007, les CUP van continuar la seva expansió territorial. Paral·lelament, es va iniciar un procés assembleari per dotar-se d’unes estructures, que el creixement del projecte feien inajornables. Així, el juliol de 2008 van aprovar-se els nous estatuts, que reforcen el seu caràcter assembleari. Sis mesos més tard, el gener de 2009, es va aprovar la ponència Les CUP, l’alternativa necessària, que fixa les bases per al desplegament del projecte de les CUP com una organització política nacional que, a més del municipal, pretén intervenir i incidir en tots àmbits de la lluita política. Aquesta feina, culmina amb l’entrada de les CUP al Parlament de Catalunya el 2012, amb més de 100 candidatures i 106 regidores repartides arreu dels Països Catalans.

Com ho veiem?

Si alguna persona d’esquerres ha assistit mai a algun ple de l’ajuntament o segueix mínimament la política municipal, és molt probable que es posi les mans al cap tant per les formacions que estan al govern com per les de la oposició. Per una banda trobarà un partit com ERC que per les ànsies de poder governa, sense pudor, amb un falangista orgullós com és el regidor Oleart i amb l’ex cap de llista Popular, el regidor Prats. D’altra banda trobarem l’Entesa anèmica i havent perdut el pols del carrer i, per altra banda, el PSC, fent bandera d’una nova política en boca del regidor Ribes, paradoxalment, el paradigma de polític professional i persona de partit. El regidor Cañizares, antic socialista, va a a part i ha acabat treballant conjuntament amb l’ex PxC, abraçant el discurs de “primer els nascuts a Esparreguera”. Aquest retrat gairebé còmic agafa un caire dramàtic quan s’observa la poca sensibilitat social del consistori, només cal fer un cop d’ull a les taxes per veure que tothom paga per igual sense tenir en consideració les rentes familiars. Com a exemple il·lustratiu tenim l’escola bressol municipal, on cada mes una família ha de pagar 183,48€ per infant, sense que es tingui en compte si a casa entren 600 o 2000€. En definitiva, la manca d’una tarifació social ha conduït a tenir uns serveis públics municipals, pagats per tots, en què les classes populars n’estan sent excloses. Part de les responsabilitats de les nostres representants no hem d’oblidar que som les esparreguerines les responsables que siguem on som, per una banda perquè són regidores i regidors escollits per nosaltres i, per altra banda, perquè massa sovint hem delegat la nostra responsabilitat com a ciutadanes actives al poder. Esparreguera, malgrat tenir un teixit cultural fort i dinàmic, presenta un teixit social feble; no som el barri de Sants, amb associacions de veïnes potents i combatives, ni tenim una constel·lació d’ateneus i centres socials que entronquen amb la millor tradició obrera. Aquest poc compromís amb el tros de terra on vivim i amb la seva gent ha convertit la Vila en una ciutat dormitori fruit, en gran mesura, d’un model urbanístic encara vigent, el qual es plasma de manera dramàtica en un espai periurbà pràcticament abandonat i a l’espera que algun dia tornin les plusvàlues de l’especulació. Paral·lelament, el poble està cada dia més pensat per ser viscut des del cotxe, fomentant el triangle casa (hipotecada) - supermercat o centre comercial- feina (si se’n té). Tanmateix, malgrat la crua realitat, hi ha motius per l’optimisme. Estan brotant al poble entitats i grups, ja sigui per defensar la qualitat de l’ensenyament públic, altres per lluitar contra la plaga dels desnonaments, o per reviscolar associacions de veïns.

El nostre camí. 

Ens trobem realment en un sistema democràtic? En un país on es consulta a les ciutadanes una vegada cada cert temps, únicament sobre qui vol que les governi, se’ns plantegen molts dubtes al respecte. És per això que nosaltres hem apostat i apostem per un model que cregui en la força i la voluntat de les ciutadanes per decidir-ho i canviar-ho tot. En aquest sentit, apostem per un model que cregui en la veu de totes les persones. És per aquest motiu que s’han començat a realitzar un conjunt de trobades sectorials per tal d’apropar visions, opinions i perspectives, parlant i escoltant, trobant punts de confluència; un exercici de vital importància per tal de fer d’Esparreguera un poble on totes ens sentim partícips. 

 Trobada sobre educació.

Ens va permetre un acostament als mestres, alumnes, mares i pares de les escoles i instituts del poble, copsar l’estat de la qüestió i explicar la nostra visió. El procés de contacte amb aquestes persones va ser esperançador, al poder comprovar com compartíem una mateixa visió de futur, així com una similar perspectiva pel que fa al sistema educatiu. Entre altres qüestions tractades, vam poder observar una gran mancança de comunicació entre l’Ajuntament i les Escoles, a causa del poc potencial que se li dóna al Consell Escolar, òrgan que caldria replantejar per tal que desenvolupi les seves tasques reals. 

Trobada sobre joventut. 

 La segona trobada volia ser una  crida a les joves d’Esparreguera, amb la intenció de localitzar les mancances de la vila percebudes per les participants i les actuacions possibles. Confiem plenament en les capacitats d’autoorganització de les joves de la Vila, i és per això que, poder- nos trobar en una mateixa taula amb més de 5 entitats juvenils diferents, creant xarxa i demostrant que el moviment juvenil és una realitat, va ser una experiència molt enriquidora. Creiem que és precisament aquest el paper que ha de jugar el Regidor de joventut, malgrat la realitat és ben diferent, fet que dificulta o gairebé impedeix la participació de les joves al poble.

Restablint la memòria històrica.

 La recerca i difusió de la història local ha estat clau a l’hora de denunciar el nul reconeixement en els noms de places i carrers de les esparreguerines que lluitaren per defensar els nostres drets i llibertats. Aconseguint finalment que la plaça de la nova biblioteca porti el nom Antoni Nin i Escudé; president de l’Ateneu d’Esparreguera durant els últims 6 anys d’existència de l’entitat, moment en que assolí l’any 1935 els 500 socis, sent la societat més important de la vila, el caràcter catalanista i d’esquerres de l’entitat va ser la causa que fos afusellat pels feixistes al Camp de la Bota el 25 d’octubre del 1939.

Participació en campanyes.

 En les eleccions al parlament de Catalunya de 2012 vam fer una campanya molt activa al poble amb actes i encartellades, fet que es va veure traduït en 408 vots. Aportant, així el nostre granet de sorra en l’obtenció dels tres diputats de la CUP-AE al parlament. En el context de les eleccions europees vam decidir participar en la realització del Multireferèndum en col·laboració amb el Procés Constituent. En la lògica d’una democràcia de qualitat i una ciutadania compromesa que té el deure a decidir de manera directa sobre qüestions transcendentals. Aquesta iniciativa constava de quatre preguntes sobre diversos temes en els que treballen moviments socials. La participació total va ser de 330 vots i la jornada va ser tranquil ·la, a diferència d’altres pobles, on els Mossos d’Esquadra van retirar les urnes de la majoria de meses que s’havien instal·lat. Apostem pel treball conjunt, des de la base social, donant veu a aquelles que pensaven que no eren escoltades, treballant unides i fortes per tal de fer-nos sentir i demostrar que juntes podem. 

Participació al POUM.

Estem treballant en la redacció del POUM (Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal), des de la petita escletxa que hi ha de participació ciutadana. Malgrat ser un procés participatiu que al nostre pare, és insuficient. Pensem que el dibuix urbanístic de l’Esparreguera de la pròxima dècada és un tema prou important per dedicar-li només dos matins. Tal com es va poder veure en la primera sessió, va faltar temps per escoltar propostes d’una ciutadania que, tot i reduïda (50 persones aproximadament), tenia una infinitat de propostes que es van quedar al tinter en la seva majoria, i no es van poder desenvolupar amb la calma i el debat que hagués calgut. D’altra banda, creiem que el difícil accés a la documentació ha limitat la capacitat d’anàlisi. Malgrat aquests fets, hem cregut que hi havíem de ser per mostrar la nostra voluntat de crear i apostar per l’Esparreguera del futur. Una vila que, segons tots els estudis, tindrà un creixement molt moderat (2400 habitants aprox. pel 2025). Unes perspectives de creixement que des del nostre punt de vista no justificarien l’ampliació de sòl urbanitzable en un municipi que té un alt percentatge d’habitatges buits. D’altra banda, creiem essencial la dignificació dels espais periurbans com a zones agrícoles i d’esbarjo. En clau de mobilitat, s’ha defensat la vila com un espai per ser viscuda a peu i en bicicleta, en detriment de l’omnipresent cotxe. Apostant per la bicicleta com a vehicle de transport i plaer, coincidint per exemple amb projectes com la Via verda del Llobregat, de l’estació de l’Aeri fins l’àrea de Can Roca. Així com la necessitat d’habilitar o reconstruir camins d’accés, tant a nivell intern del municipi com d’accés a les poblacions veïnes. Senyalant, també, per una banda els abundants equipaments sense ús o infravalorats (Can Roca, Centre Dual, Biblioteca Vella, Parc de la Vila…) i per l’altra la manca d’equipaments en barris com el Barri Font o Can Rial i Mas d’en Gall.

El 9-N votarem sí o sí.

El pròxim 9 de novembre es tancarà un procés iniciat ara fa cinc anys a Arenys de Munt quan, arran d’una moció presentada per la CUP, persones de diferents colors polítics van decidir realitzar la primera consulta sobre la Independència. Poc pensaven aquelles persones que un acte simbòlic mostraria la cara més autoritària de l’Estat Espanyol, prohibint les urnes i enviant falangistes amb intencions intimidatòries. Poc pensava la gent d’Arenys que la rèplica a l’actitud autoritària de l’Estat seria de 554 consultes arreu del país, entre elles la d’Esparreguera. A aquestes alçades del partit, quest text hauria de parlar sobre la conveniència de votar sí i sí, però per desgràcia, la mediocre qualitat democràtica del règim borbònic ens porta a parlar del dret a vot. Un dret a vot que ens hem guanyat gràcies a una impressionant i persistent mobilització popular. Novament, igual com vam aconseguir els nostres drets socials i així com els estem defensant, el camí serà la desobediència civil. Una desobediència que ha de ser contundent, massiva i en aquest cas pacífica, com tantes vegades hem practicat des de l’esquerra rupturista d’aquest país. El 9 de novembre ha de ser el moment de plantar cara a l’Estat, tal i com ja es va demostrar el passat 30 de setembre, quan la Plaça de l’Ajuntament es va omplir d’esparreguerines que, desafiant el Tribunal Constitucional, exigien a les nostres autoritats poder votar. El 9 de novembre cal que assegurem el dret a vot per a tots els ciutadans d’Esparreguera, els del No i els dels Sí . Per tal que el 9N puguem introduir una papereta dins d’una urna, caldrà que pressionem a les nostres elits perquè desestimin la possibilitat de signar nous pactes del Majestic. Però, per altra banda, en cas de la supressió de les nostres institucions, en el cas que sigui necessari, la gent dels barris i viles del país estem cridades a tornar a ser protagonistes, sortir en defensa dels ajuntaments i la Generalitat i treure les urnes al carrer. La CUP Esparreguera, com no podria ser d’altra manera, està i estarà al carrer el 9N per garantir el dret a vot i fent campanya pel Sí- Sí, perquè volem la Independència per canviar-ho tot, perquè el simple fet de lluitar per l’autodeterminació ja ho està canviant tot. S’han trencant els pactes de silenci entre les elits mafioses de Barcelona i Madrid i han caigut els grans gurus de l’autonomisme. A més, creiem que els estats només tenen sentit si es construeixen des de la voluntat popular i no des del dret de conquesta. Perquè un Estat construït des de baix, tal i com l’estem gestant, és més eficaç per fer prevaldre els drets socials i vigilar els nostres representants.

Col·labora amb nosaltres!

La teva aportació i/o col·laboració, per petita que sigui, és imprescindible per a nosaltres! Per això, et convidem a participar de la CUP, que ens donis la teva opinió i que col·laboris amb nosaltres. També pots seguir la nostra activitat a través de:

També volem que ens ajudis! respon aquestes preguntes i envia’ns la resposta al e-mail ([email protected]):

• T’agradaria que se’t consultés i que l’ajuntament tingués en compte la teva opinió a l’hora de prendre decisions municipals, la qual impliquen a les vilatanes?
• Creus que un servei extern vetllarà pels interessos ciutadans o per la seva butxaca?
• Esparreguera necessita més habitatges nous? O seria millor rehabilitar, conservar i mantenir els edificis buits per poder-los destinar a lloguers o usos socials?
•