La CUP serà la primera vegada que es presentarà a les eleccions municipals a Esparreguera i ho fa sota uns paràmetres ideològics basats en la independència dels Països Catalans, el socialisme, l’ecologisme i la sostenibilitat i un territori equilibrat i deslligat de les formes de dominació patriarcals. Abans de començar a redactar el programa electoral, l’assemblea de la CUP va decidir organitzar un conjunt d’assemblees obertes per impulsar la participació i la implicació de la ciutadania estructurades en diferents temàtiques: regeneració democràtica, territori, acció social, cultura i economia.

Un cop acabades les assemblees és hora de fer el retorn en una jornada que hem organitzat divendres 20 de març a les 20h al Casal La Llançadora (carrer Sant Jaume 53) on volem, primer de tot, agrair a totes les persones que han participat i avançar algunes de les conclusions que més tard es podran trobar al programa electoral.

Regeneració democràtica:

La CUP Esparreguera entén l’Ajuntament com un ens que ha de promoure espais de participació ciutadana, en tots els àmbits d’interès general, ja sigui polític, social, cultural, o econòmic. Per tant, aquest plantejament suposa un canvi de paradigma, una ruptura amb el model de l’administració pública local, que traslladi el centre del poder de les elits polítiques / econòmiques, cap a una societat organitzada, participativa i en definitiva, empoderada.

Unim els esforços i les lluites dels moviments socials, des del carrer, per a que la democràcia delegada doni pas a una democràcia participativa i directa, que respongui als interessos de les classes populars.

Per tots aquests principis, es va creure que havia de ser el tema de la primera assemblea oberta i on es va definir el següent:

1.  Codi ètic:

- Limitació de dos mandats consecutius per a càrrecs electes.

- Si bé hi ha acumulació de càrrecs, NO s’accepta l’acumulació de retribucions econòmiques. (Consell Comarcal)

- Regidores als òrgans de govern amb dedicació exclusiva: topall salarial 1.300€ néts. Els sous dels membres del consistori s’han d’adequar a la realitat social d’Esparreguera. Limitació de sous de regidors/es.

- Les retribucions de les regidores a l’oposició es decidiran a l’Assemblea de la CUP Esparreguera.

- Les aportacions que rebi la CUP des de l’Administració Pública, s’utilitzaran per a la transformació social d’Esparreguera. La decisió es prendrà mitjançant un procés obert i participatiu impulsat des de la CUP Esparreguera. 

- Les regidores electes es comprometen a cedir l’acta de regidora en cas de no compartir les polítiques adoptades per l’assemblea, en cap cas s’inscriurien en el grup mixt (regidores no adscrites). 

 2.  Transparència:

- Eliminació dels càrrecs de confiança, no són democràtics. Actualment els càrrecs de confiança estan recollits a l’ Art. 28. ee) del ROM d’Esparreguera, i reconegut a Art. 21 de la Llei 7/1985.

- Declaració d’interessos dels i les regidores. Tant en el moment d’acceptar el càrrec com a l’hora de deixar-lo. Això ja ho recull l’Art. 75.7.b de la LRBRL, però la publicitat la deixa en mans dels ROMs respectius.

- Que els regidors i regidores presentin la seva declaració de renda anual a intervenció, que igualment quedarà en el registre d’interessos sota custòdia de secretaria.

- Que els partits polítics representats en el plenari presentin anualment al secretari municipal o a l’interventor la declaració anual de despeses i ingressos del seu partit.

- En cas que els partits polítics representats a l’Ajuntament sol·licitin crèdits a una entitat financera, aquests es facin públics.

- Que la despesa de propaganda dels partits polítics durant el període electoral no superi mai l’import d’un euro per persona inscrita en el cens electoral municipal.

- Totes les dades que fan referència als ingressos dels regidors i regidores dels grups municipals, siguin públiques al web de l’Ajuntament.

 3.  Participació ciutadana:

La participació ciutadana no pot concebre’s com un annex que s’incorpora a una realitat institucional superior per reafirmar la voluntat d’aquesta última, resolent la contradicció representació – participació mitjançant la integració o subsumpció de la voluntat del poble en la voluntat institucional. Tanmateix, tinguem o no presència a les institucions, des de la CUP treballarem per engegar dinàmiques de mobilització i participació directa allà on sigui possible.

En aquest sentit, des de la CUP d’Esparreguera treballem per primerament,  esgotar totes les possibilitats que permet la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local (Llei 7/1985), que si bé considerem és un marc general que limita l’expressió popular, ofereix possibilitats no reconegudes dins del Reglament Orgànic Municipal d’Esparreguera (ROM).

La baixa qualitat democràtica a Esparreguera l’atribuïm, a grans trets així: manca de transparència i manca de participació de la societat civil al procés de prendre decisions.

A fi de promocionar la participació ciutadana, i trencar les dinàmiques de delegació, desmobilització i submissió de les classes populars vers les elits polítiques proposem les següents actuacions:

Funcionament del Ple:

- Idea: Obrir els plens a la ciutadania.

- Transparència dels temes a tractar, calendari, donar espais per a la participació ciutadana, entitats, etc.

- Enregistrament (àudio i vídeo) dels plens. Dret a la informació: material audiovisual publicat o difós (links) des de l’Ajuntament, no només la premsa.

- Informar a la població dels acords presos en els plens i el sentit dels vots dels grups municipals al web de l’Ajuntament. (Art. 127.2: Publicació al taulell d’anuncis de l’Ajuntament i mitjans de comunicació social).

- Mecanismes per afavorir la presentació de mocions des de la societat civil. (Ideal: establiment del Consell del Poble on hi tinguin representació les regidores, les assemblees de barri, representants d’entitats, i la ciutadania).

- Pressupostos participatius: motor del canvi social.

- Modificació del Títol Cinquè del ROM. Informació i participació ciutadana. Art. 126.2: tres preguntes per sessió, preguntes per escrit 48h abans, intervenció de 10 min. No diàleg.

 

Considerem necessària la reformulació de la regidoria de Participació Ciutadana, la contractació de personal tècnic de participació ciutadana, que actuï de forma transversal en totes les regidories. (Actualment art. 130 ROM: depèn de la voluntat de cada àrea o regidoria la formació de comissions sectorials, assessorament). Crear Reglaments de Participació, que integrin els diferents mecanismes i canals de participació ciutadana que pot impulsar l’Ajuntament: pressupostos participatius, consells

sectorials, consultes, referèndums, participació en els plens per part de persones i entitats, etc.

Territori:

L’ordenació del territori ha de fer compatible la protecció del medi amb un model sostenible d’espais lliures, infraestructures, equipaments i pobles. La CUP defensa un model de ciutat compacta, mediterrània i diversa barrejant l’activitat residencial amb el comerç, infraestructures i serveis. Una ciutat dinàmica i socialment cohesionadora. Per això s’aposta per moderar el consum del sòl i protegir les àrees no urbanitzables. Hem de treballar per adaptar l’urbanisme a les necessitats de la ciutadania i no a l’inrevés tenint sempre en compte la varietat de gènere així com els drets de les persones amb mobilitat reduïda.

L’urbanisme és un dels àmbits en què els ajuntaments tenen poder d’intervenció i, per tant, capacitat de proposar el model que ha d’adoptar el territori del seu municipi.

Línies d’actuació:

- Importància primordial al POUM com a eina de planificació a mig i llarg termini que s’ha de saber aprofitar i sobretot impulsar un veritable procés de participació ciutadana.

- Model equilibrat amb zones verdes, espais públics, equipaments i habitatges.

- Dret a l’habitatge: recuperar els pisos buits en mans de bancs i empreses immobiliàries per posar-los a disposició de la ciutadania a través del lloguer social. Això vol dir assumir una moció que la PAH va presentar fa més d’un any al consistori.

- Creació d’una borsa d’habitatge per al lloguer social també contemplant aquell gruix d’habitatges buits en mans de particulars.

- Increment de l’IBI a propietaris amb pisos buits.

Dins de l’assemblea de Territori també es tracten els temes relacionats amb Mobilitat. De fet, durant la trobada hi ha consens de la perspectiva que d’Esparreguera es té sobre aquesta àrea i es defineix que hi ha problemes tant de mobilitat externa com interna, fet que demostra la dada del número de vehicles: 10.900 que representa la meitat de cotxes que de persones.

La problemàtica més evident pel que fa a la mobilitat externa és el lligam al monopoli amb l’empresa Monbus (Hispano Igualadina). Sobre això s’ha de recordar que l’acord es va tornar a ratificar el 2013 per l’actual alcalde.

Possibles línies d’actuació:

- Des de la CUP s’aposta per forçar la creació d’un bus llançadora que millori les comunicacions a Martorell (capital de comarca on es troben serveis bàsics com hospital, jutjats, SOC...) així com altres possibles línies que connectin Esparreguera amb el tren.

- Treballar amb la resta d’Ajuntaments que “pateixen” la Hispano Igualadina per collar a la Generalitat

- Millorar el bus urbà, sobretot que tingui parada en llocs d’interès com p.e. el CAP.

- Establir un programa de “Compartir cotxe” ambiciós per cobrir desplaçaments que no es poden fer amb transport públic.

- Aparcament gratuït i perifèric

- Zona blava més econòmica o fer la primera mitja hora gratuïta

- Instauració de carrils bici per impulsar aquest mitjà de transport.

Medi natural:

Com a formació ecologista, la CUP Esparreguera posarà especial èmfasi en la preservació de l’entorn així com la seva coneixença entre la ciutadania. Algunes de les línies d’actuació:

- Neteja dels espais periurbans que serà el primer pas per dignificar i donar un ús d’espai de lleure i oci. Cal un manteniment i millora de la identitat i la qualitat paisatgística dels ambients rurals així com protegir les mostres i els elements més excepcionals i els que donen identitat al territori.

-  Can Roca: quan podrà incorporar-se al pre- parc Natural del Montserrat?

- Impulsar l’ús d’energies renovables (sobretot als equipaments municipals) a través de la instal·lació de calderes de biomassa, panells solars, prioritzar que l’Ajuntament sigui creador d’energia o adherir-se a cooperatives energètiques.

-  Reformular la gestió de residus: l’ideal seria anar cap al residu zero.

-  Reformular la gestió de l’aigua.

Acció social:

Com a conseqüència de la crisi sistèmica actual hi ha veïnes d’Esparreguera que viuen sense tenir resoltes les necessitats bàsiques, i per tant, viuen una situació d’urgència social. Algunes d’aquestes necessitats són visibles i d’altres resten invisibilitzades (manca de coneixement, desinformació i transparència). L’Ajuntament ha de treballar en pro de la qualitat de vida i l’autonomia de les persones que habiten al municipi i garantir l’accés universal als seus equipaments, serveis i recursos.

La línia de treball és la conceptualització d’Acció Social i situar el discurs i les accions lluny del concepte de CARITAT i caminar cap a la JUSTÍCIA SOCIAL on la persona és un subjecte de drets garantits. S’ha de treballar conjuntament amb les entitats voluntàries però considerem que han d’arribar després que els serveis bàsics estiguin garantits i no poden ser el suport de tota l’estructura d’acció social en un municipi. Malgrat tenir una societat civil organitzada, no podem oblidar la responsabilitat pública.

A l’hora de parlar de xifres, es fa palesa la manca d’un anàlisi i diagnosi de la realitat social d’Esparreguera per poder crear circuits d’actuació, adequar els recursos disponibles i generar estratègies transversals i reals, a més de ser coneixedores de realitats que poden estar invisibilitzades. Aquesta mancança dificulta la tasca diària dels agents implicats.

Aquest és el punt de partida i les línies d’actuació que es proposen són les següents:

- Transparència en totes les dades: per conèixer la realitat de la població però també com a estratègia real i efectiva contra els rumors. També cal facilitar i incrementar els canals de difusió de tota la informació sobre els recursos disponibles per afavorir una correcta circulació social.

- Creació d’una Taula del Tercer Sector: un espai de treball coordinat i conjunt de les entitats i agents implicats on s’estableixin protocols i estratègies flexibles i àgils. Aquesta taula milloraria la situació actual on les entitats socials fan d’apagafocs actuant en les conseqüències (no en les causes estructurals) i amb recursos molt limitats. També s’evitaria situacions que les mateixes entitats socials van verbalitzar que en més d’un cas ha estat la pressió que han exercit que han provocat l’implicació de l’Ajuntament.

- Creació de recursos entremitjos i específics per poder alliberar els Serveis Socials i que aquests es puguin centrar en els casos de vulnerabilitat.

- Garantir els drets i la cobertura de necessitats específiques segons el cicle vital i incloent una perspectiva intercultural i de gènere interseccional. Incloure estratègies que afavoreixin hàbits saludables, entenent salut com a bio-psico-social:

Infància: facilitar l’accés universal a serveis i equipaments específics així com recuperar aquells que es consideren necessaris (Espai Nadó) i promoure la creació d’altres espais de criança i acompanyament.

Joventut: generar estratègies de dinamització i empoderament social que afavoreixin la realització personal així com la millora de teixit local. Afavorir espais autogestionats i de relació i oci saludable. Generar plans de formació i ocupació adequats a les demandes de la població jove.

Edat adulta: problemàtica en necessitats bàsiques com alimentació, pobresa energètica, habitatge i atur. Més inversió en l’educació de persones adultes i més programes per aturats de llarga durada.

Gent gran: es considera que és el conjunt de població amb més necessitats invisibilitzades així com a les persones que realitzen el treball de cura. Necessitat de crear pisos titulats o semi assistits.

- Nou emplaçament per Serveis Socials perquè la població pugui ubicar fàcilment el recurs.

- Afavorir la creació d’espais comuns entre entitats i associacions socials.

- Reapropiació urbana per part de la ciutadania i resignificar la vida al carrer com a espais de convivència i de cohesió social.

Cultura:

Ens trobem per una banda amb un poble que forma part de l'última corona metropolitana, que ha sofert un gran creixement de població, configurant-se una gran bossa de població desconnectada del poble, no són consumidors del teixit cultural local i molt menys generadors. Cal assumir que en molts casos és gent impermeable a la realitat local, fora del seu pas per l'escola, o el pas dels seus fills.

A l'altra extrem ens trobem amb una Esparreguera integrada dins dels teixit cultural, amb certa tendència endogàmica i amb una mitjana d'edat alta, que en molts casos no assegura la pervivència de moltes entitats en un futur no molt llunya, agreujat per la constant burocratització i fiscalització que exigeix l’administració. És l'Esparreguera dels 500.  La radiografia de l'escena cultural local, és deficient i descompensada depenent de la disciplina. Els punts forts és indiscutiblement el teatre; amb l'existència d'un gran nombre de teatres i companyies teatrals, així com també trobem un gran nombre d’acadèmies de dansa, sent aquesta una disciplina actualment molt viva, però amb poca visibilitat. En l’àmbit musical més enllà i de l'activitat i iniciatives generades des d'Escola Municipal de Música, no hi ha cap espai «no acadèmic» que doni suport als grups musicals «alternatius» i que possibiliti l'aparició d'una escena local, com havia existit. D'altra banda en el camp de la recerca i la publicació de temàtiques d’àmbit local, la situació és molt precària. No existeix una política clara i les poques iniciatives que es duen a terme estan desconnectades entre si, parlem bàsicament de la tasca que fa el Centre Esparreguerí de Recerques, iniciatives a títol personal i els treballs de recerca impulsats des dels instituts.

 Per part de l’administració  local, la regidoria de Cultura i Festes, sembla que actuï per inèrcia, fent allò que sempre  s'ha fet. Fa 20 anys que no tenim una política cultural clara, és a dir; no hi ha un objectius culturals com a municipi i per tant no s'ha creat unes línies d'actuació.

Des de la CUP Esparreguera creiem que és primordial plantejar un Projecta Cultural Municipal, per tal de definir uns objectius i línies d'actuació:

- Dignificar l'Arxiu Històric

- Dignificació del Patrimoni Arqueològic

- Creació d'uns premis de recerca centrats en temàtiques locals.

- Creació d'Unitats Didàctiques per tal de lligar el currículum escolar amb la realitat local, fomentant sobretot el coneixement fora l'aula.

- Obrir des de l'ajuntament una línia editorial, per tal de publicar els diferents estudis que es generin.

- En referència a la política lingüística, es valora positivament tota la tasca feta pel Consorci per la Normalització Lingüística. Creiem que aquesta feina ha de ser més visible, més pública. D’altra banda el Regidoria de Normalització Lingüística es veu útil i s’hauria de mantenir.  La crítica que es fa però és la utilitat de certes iniciatives de difusió de la llengua, es cau sovint en activitats d’autoconsum, com és el cas de la Setmana de la Llengua. El repte és desplegar una política lingüística centrada en dos àmbits per tal de convertir el català en una llengua d’oci i que es faci servir en l’àmbit esportiu esparreguerí per desvincular el català exclusivament com a llengua institucional.

- Les entitats culturals són o han de ser el motor cultural i festiu de la vila, el paper de l'administració ha de ser l'acompanyant d'aquestes. La regidoria de cultura i festes ha de canviar el punt de vista, entenent que la seva raó de ser és estar al servei de les entitats. Cal donar les eines pel ple desenvolupament de les entitats.

- Comunicació: Donar les eines des del consistori per facilitar la comunicació 2.0. cursos de cartellisme, obrir la web de l'ajuntament al poble, ja que és una eina que en consistori no es creu, només cal veure en aquest cas la poca cura que es té alhora d’actualitzar el registre d’entitats.

- Sistematitzar la documentació per tal de desburocratitzar la relació entre entitats i consistori.

- Crear el Consell de Cultura.

- Replantejar el cicle festiu: sobretot la coordinació de fires al carrer entre entitats culturals i promoció econòmica per impulsar el comerç local. També replantejar la Festa Major d’Hivern: s’aposta per l’autogestió.

- Per altra banda es veu la necessitat d’obrir els espais lúdics, tot el cicle festiu es concentra sempre al voltant de l’illa de vianants, es veu la urgència d’incorporar altres espais centrals com són la Plaça de la Unió així com el Parc de la Vila.

-De cara a la necessitat d’espai, es veu una mancança en dos àmbits, per una banda, la falta d’espais comunitaris a zones com el Barri Font, Font del Vidal.

- Espai polivalent cobert.

- Es veu com necessari rehabilitar l’edifici de les Escoles de les Monges per ampliar els equipaments (Un possible hotel d’entitats?) A més a més es planteja l’adquisició de la Caserna de la Guardia Civil, un espai històricament reivindicat des de la vila.

- Cal abordar la problemàtica que suposa la gestió de l’edifici de La Passió, una infraestructura deficitària que no pot assumir l’entitat i que reclama d’una inversió pública notable, es planteja des d’alguns sectors la reconversió de l’edifici com un Hotel d’Entitats (artístiques), tot i que per altres sectors no es veu l’espai més idoni, donat que és un espai molt marcat.

Economia:

La CUP Esparreguera està totalment en contra de la política econòmica desenvolupada a la població els darrers quatre anys que s’ha centrat en acumular fins a 9’7 milions d’euros de romanent de tresoreria a canvi d’un conjunt de retallades o de la inactivitat no només en inversions i millora d’espais sinó també en el desplegament i millora de les polítiques socials. Per la CUP,  aquesta capacitat econòmica  que disposa l’Ajuntament d’Esparreguera s’ha de planificar de forma adequada al pressupost municipal i s’ha invertir en convertir la població en una vila cohesionada  i en  polítiques d’acció social per combatre les desigualtats.

La CUP defensa que els ajuntaments siguin una peça activa per la transformació de l’actual sistema neoliberal basat en el màxim benefici per sobre dels drets de les persones. Apostem per un model que fomenti la participació ciutadana en contraposició de l’ideari neoliberal que cedeix l’espai urbà i social al mercat, en detriment dels serveis públics. Cal reprendre la noció autèntica de ciutadania com a subjectes actius i actives de drets i deures envers la societat.

 L’economia no és exclusivament xifres, tota la política econòmica es basa en una ideologia. Les línies d’actuació es podrien agrupar en aquestes:

- Pressupostos participatius: la CUP aposta, per tal d’anar a una democràcia més participativa i fomentar la pràctica de la transparència en la gestió municipal, per pressupostos participatius per tal que sigui la ciutadania que decideixi directament com es gasten els diners municipals. Val a dir que perquè un procés de participació sigui profitós i interioritzat per la ciutadania ha de tenir una durada mínima de sis mesos. En general, es pot plantejar que la ciutadania participi de forma total en l’elaboració del pressupost, de forma parcial (p.e. només al capítol d’inversions) i també de forma sectorial (en àrees determinades com cultura, esports, etc). Durant l’assemblea es considera que un dels sistemes més viables per començar amb els pressupostos participatius seria començar per la partida d’inversions a través de participació dels diferents barris, amb les AAVV com a principal actor. Ningú millor que les veïnes i veïns per fer la diagnosi. Entre tots els barris s’hauria de prioritzar i, a partir d’aquí, el consistori desenvolupar els projectes i una valoració final de la feina feta que hauran de fer les veïnes. Una de les qüestions que tothom té clar és que els pressupostos en tot cas han d’assegurar els drets fonamentals a tota la ciutadania i sense oblidar a cap col·lectiu.

- Tota l’actuació que suposa un percentatge determinat de despesa caldrà consultar-ho via referèndum a partir dels 16 anys i menors de 16 tractar-ho a les aules.

- Tarifació social: la tarifació social o tributació progressiva és una de les polítiques fiscals encaminades al la recerca de justícia social i repartiment equitatiu de la riquesa. D’experiència de tarifació social n’hi ha a diversos municipis. Es posa de manifest que des de l’Ajuntament a l’hora de començar la tarifació social cal que hi hagi una bona informació i comunicació per garantir la transparència i sobretot per evitar rumors sobre determinats col·lectius.

- La intenció de la CUP és aplicar tarifació social a tots els impostos, taxes i preus públics que sigui possible per arribar a un repartiment més just de la riquesa.

- Sobre la subvenció de les taxes, s’entén que les rendes més altres han de fer front al 100% del cost sense rebre cap subvenció i que els % subvencionables s’ha de repartir entre els rendes més baixes. Hi ha algunes excepcions com la piscina d’estiu que s’assumeix un part de subvenció per tal que el preu de l’entrada no sigui desproporcionat i inassumible.

- IBI és una de les principals fonts d’ingressos que té l’Ajuntament d’Esparreguera. S’estudiarà per tal de revisar els barems per tal de fer-los més justos. Buscar les eines per augmentar IBI rendes més elevades.

- Lluita contra l’atur i promoció econòmica: estem en una situació d’emergència social, on la meitat de la població activa i sense ocupació ja no cobra cap tipus de prestació econòmica. Davant d’aquesta situació, cal que els ajuntaments es converteixin en agents actius de creació de feina. Per tant, la lluita contra l’atur i la promoció d’una ocupació de qualitat i sostenible serà un dels pilars bàsics a l’acció de govern de la CUP.

- Suport a les lluites de la classe treballadora: La CUP, com a organització socialista i, per tant, de classe, ha de formar part de i donar suport a totes aquelles iniciatives i lluites que serveixin per atorgar poders a la classe treballadora de les quals forma part de manera indissoluble. La CUP considera fonamental la classe treballadora com a motor de transformació revolucionària. Cal, doncs, promoure l’autogestió com a mitjà i fi en l’economia i en la societat, com a garantia dels drets socials i de la cura de la vida, en comptes de l’especulació i del creixement econòmic.

-  Plans locals propis d’ocupació, principalment per a potenciar sectors emergents (de base solidària I cooperativa) en base a la igualtat i la justícia social, amb treball de qualitat, diversificat i sobre la base d'una economia al servei de les persones. I cal fer-ho implicant el màxim d'agents socials i econòmics del territori (taules contra la crisi) per a superar una realitat que afecta a un gran nombre de capes de la població. Mesures de “xoc” necessàries, però que permetin assentar les bases d'un nou model econòmic, de relacions laborals, de respecte pel territori i de proximitat.

-  Impuls a la formació amb incís als col·lectius amb més problemes per trobar feina (joves, dones i majors de 45 anys).

-  Creació d’uns premis a activitats empresarials amb determinats valors.

-  Cost zero d’implantació d’activitat durant 1 o 2 anys.(LÍMITS SOCIALS)

-  Viver d’empreses (únicament viable si no s’ha de construir i s’aprofita una instal·lació ja existent).

-  Emprenedors i autònoms molt útil un servei d’assessorament. La percepció seria d’estalvi i d’ajuda quan es comença. També habilitar o facilitar espais de co-working.

-  Incentivar mercat municipal.

-  Incentivar el cooperativisme.

-  En cas d'empreses, de qualsevol àmbit, que facin fallida, facilitar o instar des dels ajuntaments que els i les treballadores en prenguin el control, tot assegurant que s’aplicarà un model d'autogestió ampliada que inclogui la participació de tots els agents afectats (treballadors, veïnes i veïns, grups de consum, etc.).

-  Replantejar el sòl industrial que hi ha al municipi (n’hi ha que pensen que hi ha poc) perquè puguin venir empreses al municipi.

-  Municipalitzar tots els serveis que es puguin. La CUP defensarà un sector públic fort i lluitarà contra les privatitzacions dels serveis bàsics dels ajuntaments o l'externalització fomentant-ne la remunicipalització. Mentre no es puguin municipalitzar, els plecs administratius establiran: plantilla obligatòria mínima pel desenvolupament d’un servei, així com les hores de treball i retribucions. Les activitats que per qualsevol circumstància encara no es puguin municipalitzar tindran una retribució igual a la que correspondria amb el desenvolupament directe del servei. Tots els convenis col·lectius establiran el dret d’opció pels treballadors i treballadores davant l’acomiadament improcedent.

-  Suport per part de l’Ajuntament a iniciatives d’economia alternativa com l’Ecoxarxa.