En el marc d’elaboració del POUM, el passat mes d’octubre es realitzà la segona sessió del procés de participació ciutadana en el qual si alguna cosa va mancar, va ser temps pel debat reposat. Finalitzades les dues sessions exprés hom va sortir amb la sensació de deixar-se moltes coses per dir i moltes més per escoltar de la resta de participants. És una pena veure com el concepte “Participació Ciutadana”continua sent això, poc més que un concepte en boca de tothom, però a l’hora de la veritat poc usat tant pels governants com per la ciutadania; poc més de 50 persones van assistir a les jornades.  Aquest text, però, vol parlar sobre les possibles Esparregueres del futur.

.

Malgrat que encara no s’ha fet públic l’Avanç del Pla en el qual s’esbossarà les línies mestres del POUM definitiu, un servidor s’atreveix a pronosticar que el futur del poble passarà per planificar l'urbanització de noves zones, ja siguin El Castell II, La Plana II o Can Comelles II. És a dir mantindrem la lògica natural imperant. Si un analitza, però les previsions de creixement pel pròxim decenni i la realitat urbana del poble la “lògica natural” comença a trontollar. Segons dades facilitades pel propi equip redactor del POUM es preveu un augment de població moderat que rondaria sent generosos a 2.800 habitants de més, els quals necessitarien, fent la divisió de tres persones per casa, uns 933 habitatges per viure-hi. Una demanda que per altra banda es veuria satisfeta, i amb escreix, si tenim en compte les dades de l’IDESCAT de 2011 en que es registren uns 1160 habitatges buits en la població. 

.

Si malauradament el pronòstic es confirma, caldrà preguntar-se a quina lògica obeeix la planificació de l’Esparreguera del 2025. La resposta serà senzilla; la perpetuació d’un model econòmic que només sap viure del totxo i que convé a molts;a un ajuntament que veurà com se li i omple la caixa, al sector de la construcció i ,per descomptat i molt especialment, a una oligarquia local ansiosa per tornar a fer el negoci del segle i que pressiona perquè així sigui. La contrapartida seguir apostant per una economia que ha portat a especular amb un dret bàsic com és l’habitatge i que ha acabat  empobrint i duent a la ruïna a gran part de les classes populars de la vila. I per altra banda seguir consumint de manera irrevocable un territori i uns recursos que haurien de ser l’herència i font de felicitat col·lectiva pels esparreguerins del futur. 

.

Aleix Escursell i Domènech.