Comunicat en resposta a la resolució de la regidoria de Medi Ambient en relació als abocaments al Torrent Mal així com les declaracions sobre aquest tema de l’alcalde i regidor de Medi Ambient al passat ple ordinari.

El 20 de gener es va celebrar el primer ple ordinari i en l’apartat de precs i preguntes la CUP Esparreguera va tornar a preguntar a l’equip de govern sobre els abocaments a la llera del Torrent Mal. La valoració que fem de les declaracions fetes al ple és que el regidor de Medi Ambient, Emmanuel Ortí, i l’alcalde Eduard Rivas en comptes d’explicar els fets amb claredat, assumir els errors comesos i la falta de transparència, van preferir seguir en la línia del joc polític, el descrèdit davant de les regidores de la CUP, qui en tot moment van pretendre posar llum sobre els fets succeïts amb anterioritat respecte els abocaments al Torrent Mal d’Esparreguera.

L'Ajuntament ha confirmat que l'abocament és principalment coure i plom

Els representants de l’equip de govern es van dedicar a fer declaracions parcials i subjectives així com faltant greument envers la serietat dels fets; menystenint les ofertes d’ajuda per part de la CUP i declarant obertament un desconeixement clar sobre la normativa i la gravetat dels fets. Aquesta afirmació la fem després que el regidor de Medi Ambient digués que “en condicions normals les aigües abocades per les activitats industrials son depurades a Abrera.” Informació repetida al comunicat que es pot llegir al web municipal amb data 26/01/2016.

Cal aclarir que això és FALS perquè els tractaments previs a l’abocament al sistema de sanejament són obligatoris. Tal i com diuen les directives europees, les lleis estatals, la llei d’aigües catalana i als plans de sanejament vigents. Ens plantegem i ens preocupa, doncs, quin és el grau de coneixement, per començar, dels propis protocols i reglaments d’abocament, control, i inspecció del nostre municipi.

Durant el ple els representants de l’equip municipal van voler “tranquil·litzar la població que no és crom hexavalent”. El mateix alcalde Rivas afirmava que “No és el mateix parlar de crom hexavalent que parlar de metalls que no són contaminants per la persona” sentenciant que “s’ha creat un alarmisme que no és real”. En la mateixa línia argumental, la resolució de la regidoria del dia 26 de gener afirma que “el residu aparegut a la llera del Torrent Mal no contenia crom hexavalent i el component predominant del residu és el coure.”

Aquestes afirmacions només poden tenir dues explicacions:

1. Denoten una ignorància completa sobre la matèria i recomanem al govern consultar els reglaments de sanejament. Podran apreciar com les analítiques mostren uns nivells molt superiors als límits d’abocament al sistema de sanejament. Cal recordar que l’abocament es trobava a la llera de la riera on els límits òbviament són molt més restrictius.

2. És un incomprensible intent d’amagar i minimitzar el que considerem un incident ecològic greu, sota l’excusa que la mostra analitzada no conté crom. Justificar l’opacitat per a una tranquil·litat fictícia no és una opció, és enganyar a la població. En quant al nivell de contaminació dels abocaments, adjuntem la taula dels límits d’emissió establerts per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Dades i informacions curiosament obviades en la resolució publicada a la web de l’ajuntament.

 

Límits d’emissió segons medi receptor

Resultats anàlisi mostra al Torrent Mal

RD 14/2003

Consum Humà

Paràmetre

Unitats(3)

Llera(1)

Sistema(2)

Resultats

Unitats

Valor

Unitat

Alumini

mg/l Al

1

20

1403

mg/kg m.s.

200

µg/l

Plom

mg/l Pb

0,2

1

9105

mg/kg m.s.

10

µg/l

Coure

mg/l  Cu

0,2

3

309511

mg/kg m.s.

2

mg/l

Ferro

mg/l Fe

2

10

5537

mg/kg m.s.

200

µg/l

Manganès

 

 

 

7120

mg/kg m.s.

50

µg/l

(1) Els valors límit de llera s’han adoptat de:

a) Taula 3 de l’annex al títol IV del Reglament del domini públic hidràulic (RD 849/1986)

b) Límits màxims vigents d’abocament a llera pública per a substàncies de la llista: Directiva 76/464/CEE i derivades de desenvolupament (82/176/CEE, 83/513/CEE, 84/491/CEE, 86/280/CEE, 88/347/CEE, 90/415/CEE i 91/692/CEE), com també les seves transposicions per les ordre 12-11-87, 13-3-89, 27-2-91 i 28-6-91).

(2) Pel que fa als abocaments a sistema, els límits corresponen al Decret 130/2003 de 13 de maig pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament.

(3) Observar S.U. per a cada cas. No es contempla la dilució d’abocament.

Abocament de metalls com coure i plom

Ja que no es tracta d’un abocament en dilució sinó que tenim la matèria seca, voldríem mostrar algunes dades comparatives a títol orientatiu per fer entendre la magnitud de l’abocament a la llera. Per cada kg de coure abocat a la riera caldrien 100.000l per tal que es pogués abocar al sistema de clavegueram. Per permetre el seu abocament a la llera (on va ser trobat) caldrien 1.500.000l. S’ha de tenir en compte que parlem d’un sol kilogram. L’abocament constava de metres de longitud des de la sortida del col·lector en baixa fins a un 70m aigües avall per la llera de la Riera. Quants kilograms o més aviat tones de terra contaminada es van treure en l’actuació?

Pel que fa al plom, per cada kg abocat, en el present cas 9100mg/kg de Plom caldrien 9000l d’aigua per abocar al sistema de sanejament, 45000l per permetre l’abocament a la llera i 900.000 per permetre el seu ús per a consum humà. Per tant, analitzades les dades, l’alcalde Eduard Rivas s’equivocava per un ordre de magnitud de 900.000 vegades. Tot i així la CUP som uns alarmistes per avisar d’un abocament a la llera natural en vista de la falta d’actuació del consistori.

Recordar que l’afectació en cas de pluges podria haver arribat als horts, i també al sistema de la Cubeta d’Abrera on es capten les aigües per abastar un gran nombre de poblacions. És aquest l’avís que vam posar sobre la taula i la importància de la seva possible afectació econòmica. Cal recordar que encara que no plogués, la llera de la riera ja es trobava contaminada i va ser descontaminada dos dies després de fer-ho públic per part de la CUP.

Puntualitzar que tota la llera del Llobregat aigües amunt i avall, des d’Abrera fins a la confluència amb el riu Anoia té la categoria de zona sensible en risc en la revisió d’acord de la Directiva 91/271/CEE per l’ACA des de 2013.

Des de la CUP volem fer una crida a la responsabilitat i el respecte al medi ambient així com a la cultura de l’aigua i el seu reconeixement. Cal tenir en compte que tant sols el 13% dels rius de Catalunya es troba en un estat bo (Anàlisi IMPRESS dels Documents previs a la revisió del PGDCFC, de 2014), un 44% proper a bo i un 30% dolent. Episodis de contaminació com el que tractem, la seva resolució, el tractament i visibilització que reben són els que ens permeten aconseguir millorar l’estat de les nostres masses d’aigua i conscienciar-nos de la importància del nostre medi natural amb el qual convivim a la nostra Vila.

El tractament opac i el descrèdit rebut envers la nostra col·laboració no és el que volem per nosaltres ni la nostra Vila. El nostre coneixement i consciència en la matèria seguiran sent la nostra bandera contra la opacitat i falta de consciència al Consistori.