El nomenclàtor, a banda de posar noms als espais públics per facilitar l’orientació de les persones, configura tot un marc referencial. És una eina molt potent per fixar l’imaginari col·lectiu, un mirall en què mitjançant personatges i efemèrides es reflecteixen tant els valors socials com la ideologia oficial dominant. A Esparreguera, aquest panorama és desolador: de la seixantena de carrers i places dedicades a l’antroponímia, els homes hi tenen una presència hegemònica. Els prohoms d’àmbit supramunicipal són tots mascles i si baixem a l’àmbit local l’estendard que trobem és la del prohom de tarannà conservador. És simptomàtic que la majoria de celebritats locals actuals foren col·locades en el nomenclàtor municipal durant la dictadura. Hem de buscar molt per trobar referències femenines. Per més que rastregeu la guia de carrers de la vila, només en trobareu dos: la monja Sierva de la Pasión Lourdes Castro i la gran actriu Anna Lizaran. 

Els diferents governs locals presidits pel PSC o Entesa (ICV) no han fet mai res per revertir aquesta lògica que, per omissió, fomenta un model masclista en què la dona s’ubica en l’esfera privada i es reserva l’àmbit públic per l’home.

El reconeixement a aquelles dones que han estat autoritat o referent en la seva disciplina, ja sigui públicament o simbòlicament, és una tasca pendent que arrosseguem de manera històrica. És per això que cal activar totes les eines i els mecanismes que treballin en pro d’aquesta visibilitat, cal posar en escena a les dones que han jugat un paper en la nostra història local, i cal trencar la lògica patriarcal que les ha relegat en el silenci.

El nostre nomenclàtor és una de les eines que tenim per fer visibles les aportacions que fan o han fet les dones de la nostra vila i promoure’n el reconeixement públic que es mereixen. És, a més, una eina que permet fer denúncia del biaix de gènere i de la invisibilització de les dones, encara ara, en diverses esferes públiques. Necessitem actuar en l’inconscient de la nostra comunitat contra la lògica patriarcal.

Entenem que la lluita feminista contra les conductes de domini que el sistema patriarcal implica no pot ser una lluita fragmentada per dimensions ni tampoc per dates de calendari, sinó que ha de ser un treball constant i transversal en totes aquelles esferes que tenen a veure amb la nostra vida quotidiana i, també, amb els espais que vivim i construïm.

Sabem que l’assoliment d’una igualtat en un camp simbòlic no implica l’abolició del patriarcat però és impossible abolir-lo sense guanyar els símbols.

És per tot això que aquest 8 de març de 2016 demanem al govern municipal que creï d’una vegada la comissió de Nomenclàtor per tal que puguem recuperar de l’oblit aquelles esparreguerines que, ja sigui de naixement o d’adopció, han estat exemple de compromís social.

I per començar, proposem tres noms:

Teresa Rovira i Comas va ser bibliotecària resident a Esparreguera durant els anys 1953 i 1958. Després de molts anys a l’exili fou la primera destinació on arribà, fou la responsable de recuperar els llibres segrestats que es trobaven a l’infern de la Biblioteca municipal. Col·laborà en la redacció de l’Enciclopèdia Catalana i fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 2002.

Germina Rovira i Calsina exercí com a mestra a l’Escola Racionalista Llum, creada el 1932 per iniciativa de les famílies llibertàries associades al Centre Cultural i Obrer i va gestionar l’ajuda als refugiats exiliats al poble durant la guerra. En finalitzar el conflicte, marxa a França. En tornar la detenen i el 1942 la jutgen i condemnen a 12 anys de presó pel fet d’exercir de docent.

Francesca Monné i Sobirana va ser la primera dona regidora al consistori esparreguerí. Exercí  com a regidora de cultura el 1938 per ERC i en el seu mandat  s’inaugurà la Biblioteca Popular. A part de la seva militància política, exercí de pianista dedicant-se també a la docència de la música i va ser promotora de la creació de diferents corals infantils.